Al carrer de Còrsega cantonada amb Roger de Flor hi havia una tintoreria que fa uns anys lluïa un imponent cérvol (deuria fer quasi dos metres d’alçada) pintat sobre el vidre com a reclam propagandistic.No hi ha dubte que la qualitat artística de la pintura pot ser discutible i discutida, però per a mi va acabar tenint un significat entranyable.Jo treballava al carrer Castillejos i vivia a prop de la Plaça Lesseps. Els dies que plovia o amenaçava pluja, deixava la moto al pàrquing i anava a treballar en taxi i tornava a peu. La tintoreria del cérvol estava, més o menys, a mig camí entre la feina i casa meva i era una referència obligada en el meu trajecte de tornada.
Va arribar una època en què la feina se'm va fer molt feixuga, perquè vaig haver d'assumir la responsabilitat d'un càrrec que jo no desitjava, i llavors, el cérvol es va convertir en un amic que semblava esperar-me a mig camí els vespres que feia mal temps.
Fins i tot acabat aquest capítol professional, cada cop que passava pel carrer Còrsega girava el cap un moment per veure al meu amic, fins que un dia vaig veure que no ja hi era. Us pot semblar una tonteria (sens dubte ho és) però em vaig quedar amb un cert sentiment de pèrdua...
I així va desaparèixer un bocí més de la meva barcelona. Amb minúscula perquè la meva barcelona és molt més petita que la Barcelona de tots i, de fet, cada cop és més petita.
