Un carter il·lustre

Remenant per Internet he trobat un article d'en Josep M. Huertas Claveria, titulat "Terenci Moix i la moratòria dels cinc anys", que va ser publicat al diari AVUI el dia 18 de desembre del 2003.

Poso l'enllaç perquè em sembla d'interès i, a més, té una certa relació amb aquesta història.

Per si us fa mandra llegir l'article o desapareix en un futur, el resumiré dient que parla d'una norma de l'Ajuntament de Barcelona que estableix un període de cinc anys a partir de la defunció d'un personatge abans que se li pugui donar el seu nom a un carrer.

D'aquesta norma queden excloses les persones a qui s'hagués concedit la medalla d'or de Barcelona com, per exemple, Joan de Borbó, Josep Tarradellas i Joan Coromines. Hi ha una altra excepció: El rei Joan Carles I.

També comenta que de les 17 comunitats autònomes d'Espanya, n'hi ha tres que no tenen els seu lloc al nomenclàtor: la Rioja, el País Valencià o Comunitat Valenciana i el País Basc. Això crec que no és cert en el cas de la Comunitat Autònoma de València, ja que antigament a la "región" valenciana se la coneixia amb el nom de València (igual que a la província i a la ciutat), i per aquesta raó, el carrer de València estava dedicat a la "región" de València, de la mateixa manera que el carrer d'Aragó estava dedicat a la "región" d'Aragó.

	Un carter il·lustre
		Roger FM	12-08-08
L'altre dia vaig passar pel carrer Alloza. No és que hi passi gaire, però el conec i és un lloc on no esperava trobar-me amb sorpreses. Quin error!!! Fixeu-vos en la placa on hi ha el nom del carrer: CARRER D'ALLOZA BARCELONA 1897- 1976 CARTER DEL BARRI Em va sorprendre molt perquè la professió de carter, al revés del que passa amb la de taquígraf (i en altres temps amb la de general), no és massa valorada per la gent encarregada de posar nom als carrers. Què diu el Nomenclàtor? Aquí ho teniu: "Cap a l'any 1930, Alloza era carter del barri, en aquell temps ple de camps, poques masies i algun grup de cases. Per tal de facilitar-ne la localització, el carter féu que la correspondència que s'adreçava a l'indret s'identifiqués amb el seu cognom, Alloza. El barri s'anà poblant i durant un bon temps va estar penjat d'un clau en aquest carrer del barri un rètol de fusta amb el nom d'Alloza. Amb el temps el nom es féu oficial". Així doncs, un carter gairebé anònim va aconseguir una cosa que ha estat negada a personatges molt més famosos: Donar nom a un carrer sense haver-se de morir abans.

		Roger FM	29-08-08
Remenant per Internet he trobat un article d'en Josep M. Huertas Claveria, titulat "Terenci Moix i la moratòria dels cinc anys", que va ser publicat al diari AVUI el dia 18 de desembre del 2003. Poso l'enllaç perquè em sembla d'interès i, a més, té una certa relació amb aquesta història. Per si us fa mandra llegir l'article o desapareix en un futur, el resumiré dient que parla d'una norma de l'Ajuntament de Barcelona que estableix un període de cinc anys a partir de la defunció d'un personatge abans que se li pugui donar el seu nom a un carrer. D'aquesta norma queden excloses les persones a qui s'hagués concedit la medalla d'or de Barcelona com, per exemple, Joan de Borbó, Josep Tarradellas i Joan Coromines. Hi ha una altra excepció: El rei Joan Carles I. També comenta que de les 17 comunitats autònomes d'Espanya, n'hi ha tres que no tenen els seu lloc al nomenclàtor: la Rioja, el País Valencià o Comunitat Valenciana i el País Basc. Això crec que no és cert en el cas de la Comunitat Autònoma de València, ja que antigament a la "región" valenciana se la coneixia amb el nom de València (igual que a la província i a la ciutat), i per aquesta raó, el carrer de València estava dedicat a la "región" de València, de la mateixa manera que el carrer d'Aragó estava dedicat a la "región" d'Aragó.