Maquis a Catalunya
Pàgina d'inici
 
Roger FM
29-08-08
 

Aquesta placa, situada al terra del Pla de las Madres de la Plaza de Mayo, que és el nom que rep l'espai format per la cruïlla entre els carrers del Doctor Pi i Molist i Deia i el Passeig de Verdun, està dedicada a Josep Lluís Facerias, un dels últims maquis catalans. La inscripció diu:

JOSEP LLUÍS FACERIAS
MILITANT LLIBERTARI
MORT EN AQUEST LLOC EN UNA EMBOSCADA
DE LES FORCES DE LA DICTADURA
EL 30 D'AGOST DE 1957
A LES 10.45 DEL MATÍ

Suposo que la majoria dels lectors d'aquest article coneixeran la història dels maquis a Catalunya, però faré un breu resum que és possible que a uns els ajudi a descobrir uns fets poc coneguts per ells i a altres els hi serveixi de recordatori.

En l'activitat dels maquis a Catalunya es poden considerar tres períodes:

El primer va des de finals de la Guerra Civil fins als darrers mesos de la Segona Guerra Mundial.
Molts catalans no van acceptar el final de la guerra i van continuar el combat. Molts d'ells van marxar a França per lluitar contra els nazis, mentre que d'altres van romandre a Catalunya. Les seves accions van ser principalment de sabotatge, atemptats, alliberament de presos i ajuda a fugitius dels nazis.
També es va intentar reconstruir les organitzacions polítiques, especialment la C.N.T.

El segon període està marcat pel convenciment de què, després de la victòria dels aliats, el règim de Franco tenia els dies comptats.
Després, amb la Guerra Freda en la que el nou enemic era la Unió Soviètica, es demostraria que aquesta esperança era una utopia ja que, malgrat les seves promeses, en els aliats va pesar més l'anticomunisme de Franco que les arrels feixistes del seu règim.
El fet més important va ser l'intent d'invasió de Catalunya per la Vall d'Aran l'octubre de 1944 en el que van participar milers d'homes relativament ben armats i equipats, però que va acabar amb la retirada dels guerrillers en no poder consolidar l'ocupació d'un territori des del que poder proclamar la República Espanyola.
Aquest període acaba amb el reconeixement internacional del règim franquista. Els fets més significatius d'aquest reconeixement van ser l'anul·lació de les sancions contra Espanya a la ONU l'any 1950, el Congrés Eucarístic l'any 1952 i la posterior signatura del Concordat amb la Santa Seu, el tractat militar amb els EUA el 1953 i l'ingrés a la ONU el 1955.

En el tercer període, en el que ja les principals organitzacions polítiques havien renunciat a la lluita armada, el combat va continuar bàsicament per les accions dels grups dels caps més carismàtics: Josep Lluís Facerias "Petronio", Francesc "Quico" Sabaté Llopart i Ramon Vila Capdevila "Caracremada".
L'època dels maquis arribà a la seva fi amb la mort d'aquest darrer l'agost de 1963.

Enviar comentari

 
Roger FM
29-08-08
 

La placa, per la seva forma i dimensions, és molt similar a qualsevol trapa de qualsevol servei públic. Per aquesta raó, és molt difícil veure-la si no s'hi passa literalment per damunt. En canvi, si s'hagués fet una placa d'una altra forma o no estés situada a ran de terra, seria molt fàcil distingir-la.

Jo, que de vegades sóc una mica malpensat, em pregunto si aquest fet és involuntari o si, pel contrari, és deu a un interès en què la placa passi desapercebuda.

Si aquesta especulació meva és certa, fent-ho de la manera com s'ha fet, es podria haver donat satisfacció a les peticions que, suposo, deuria haver en favor de recordar a en Facerias sense fer palès un reconeixement a un personatge molt controvertible.

(Aquest text ha estat escrit al mateix temps que l'article i en podria haver format part. No he volgut que fos així per no trencar la seva unitat temàtica ja que, mentre l'article és una relació de fets, aquest comentari és només una hipòtesi que, tot i que pot ser encertada, no té cap base que la recolzi.)


 
Roger FM
31-08-08
 

Avui 31 d'agost, l'endemà de l'aniversari de la mort d'en Facerias, en passar pels voltants de la placa, he vist un grapat de flors (flors de plàstic, però flors a la fi) que una mà anònima havia dipositat en record del maquisard mort.

Un no mor del tot mentre algú mantingui viu el seu record.


 
Roger FM
11-09-11
 

Un any més, hi ha hagut un record per a Lluís Facerias en l'aniversari del seu assassinat.