Una escullera lluny del mar
Pàgina d'inici
 
Roger FM
25-09-08
 

Al lloc que a dia d'avui ocupa la Plaça de Francesc Layret hi havia un descampat al que els veïns li deien "el solar de les rates" (En aquestes contrades, hi va haver una època en la que no era estrany que de tant en tant s'organitzessin jornades de cacera de rates, amb finalitats lúdiques i reivindicatives). Després va venir la plaça, i amb la plaça, l'any 1988, un conjunt escultòric de Jaume Plensa (Barcelona 1955) anomenat "Escullera" (En alguns llocs, encara que son minoria, l'anomenen "Personatges").

Aquest conjunt està format per tres escultures antropomorfes de ferro colat que es van col·locar sobre unes roques, aprofitant la forma esglaonada de la plaça tal com es pot veure a la foto superior esquerra que, encara avui, apareix al web de l'Ajuntament de Barcelona: http://www.bcn.es/

Posteriorment, aprofitant la construcció d'un aparcament, es va remodelar la plaça per, entre altres coses, dotar-la de millors instal·lacions i un entorn més agradable per als ciutadans i ciutadanes, és a dir, convertir-la en plaça dura. La nova plaça es va inaugurar el 14 de desembre de 2002.

Com a conseqüència d'aquesta remodelació, les tres escultures van ser expulsades del seu lloc. Quasi quatre anys després (!), un post del 4 de novembre del 2006 denunciava la seva situació: http://www.lacoctelera.com/
Espero que aquest link estigui actiu molt de temps perquè val la pena veure el post.

Aquí salta la sorpresa, perquè en un web que també és de l'Ajuntament: http://w10.bcn.cat/ s'afirma que les tres escultures: El 29 de gener del 1999 van quedar col·locades en tres nivells diferents. La més gran, a la vorera del costat de mar de la Via Júlia, les altres dues enmig dels parterres d'herba que baixen cap a la plaça d'Àngel Pestaña. L'article del que està treta aquesta frase està signat per Jaume Fabre i Josep M. Huertas, historiadors i periodistes prestigiosos.

Em temo que hauré de tornar a prendre la medicació...

Sigui com sigui, en una data indeterminada, els nostres tres personatges van creuar el carrer i van quedar escampats entre la Via Júlia i la plaça d'Àngel Pestaña.

La figura més gran -foto superior dreta-, evidentment masculina, ha quedat col·locada de gairell sobre la vorera de la Via Júlia de qualsevol manera, sembla que hagi caigut d'un cinquè pis. En veure-la hom pensa: "encara bo que ha caigut dempeus". És veritat que aquestes escultures estan pensades per ser col·locades a terra, sense pedestal, però deixar-la directament sobre els panots del carrer no és la millor solució.

La segona figura -foto inferior esquerra- està "camuflada", a poca distància de la gran, en un espai enjardinat -seria més encertat dir deixat de la mà de Déu-, format per un eixamplament del carrer del Conflent. En la seva nova ubicació es combinen perfectament la vessant artística i la pràctica ja que serveix de contenidor d'escombraries.

Com es pot veure, aprofitant les obertures, s'hi han llençat llaunes, plàstics, objectes diversos i, fins i tot, les restes d'un carret dels d'anar a comprar.

La tercera figura -foto inferior dreta- està al mateix espai enjardinat, tocant a la plaça d'Àngel Pestaña, a uns 50 o 60 metres de la segona. Sembla tapar-se la cara amb les mans, deu ser per no veure a on ha anat a parar.

Per a Jaume Plensa: l'escultura no és una qüestió de voyeurisme, s'ha de poder compartir, caminar al seu voltant, travessar-la, entrar dintre. L'escultura és, de fet, un pretext per provocar un moviment, interior certament, però també físic i en diverses direccions que no es pot controlar (frase traduïda molt lliurement d'una entrevista a la revista francesa "Art Absolument" número d'hivern de 2006-2007). Mirat des d'aquest punt de vista, el lloc actual sembla més proper a les idees de l'autor que l'anterior, però dubto que a aquest li agradés veure el que han fet amb la seva obra. Jo, mes aviat crec que no sabien que fer amb ella i l'han posat allà on han pogut.

Jaume Plensa és un dels escultors contemporanis més destacats i coneguts internacionalment, és un privilegi tenir una obra seva a Nou Barris i, per aquesta raó, crec que tant ell com la seva obra es mereixerien un millor tracte.

Enviar comentari

 
Roger FM
25-09-08
 

Per les raons que siguin, a la década dels 80 va haver un gran interés en guarnir aquesta zona de Nou Barris amb escultures:

A la Via Júlia hi ha el monument als "Nous Catalans" (1986), la "Torre Favència" (1986) i a la cantonada amb el carrer Conflent, a més del conjunt de Jaume Plensa, hi ha un monument a Josep Anselm Clavé (1980).

A la plaça Àngel Pestaña, la "Font Mutant" (1986).

A la plaça Llucmajor, el monument a la República (1980).

Al Parc de la Guineueta, el monument a Blas Infante (1982).

I segur que encara em descuido alguna.

Està clar que hi havia una voluntat política de fer això però també és possible que els polítics no hi estiguin gaire interessats en les qüestions artístiques...


 
Roger FM
29-09-08
 

A "El Periódico" d'avui:

La brossa omple una obra de Jaume Plensa a Nou Barris.
La figura 'Escullera' de l'artista internacional està abandonada i sense manteniment.
(Article de Jordi Subirana)