Tragèdia al port
Pàgina d'inici
 
Roger FM
01-10-08
 

Fa molts anys, després de la signatura del tractat entre els Estats Units i Espanya, Barcelona es va convertir en un punt habitual d'escala dels vaixells de la Sisena Flota de la marina nord-americana, que és la que té assignada la zona del Mediterrani.

Aquestes escales servien d'esbargiment als mariners i els compensaven de les llargues jornades a alta mar. Els hi donaven un dia de permís i arribaven al port com un ramat. Com a la pel·lícula "Un dia a Nova York", però amb uns mariners que no tenien res a veure amb els personatges interpretats per Frank Sinatra i Gene Kelly.

Aquesta mena de turistes no s'interessaven per les obres de Gaudí ni pels monuments de la ciutat. Desembarcaven al port i no anaven més enllà de la Plaça de Catalunya. Només se'ls veia, sempre en grups nombrosos, per les Rambles i, naturalment, pels carrers adjacents. Allà era, per a les meuques i els propietaris de bars i bordells, dia d'omplir el calaix. Ja de nit, tornaven als seus vaixells i fins a la propera...

El 17 de gener de 1977, el portahelicòpters Guam i el transport Trenton estaven ancorats a mar obert, perquè les seves dimensions feien difícil la seva entrada al port. Durant el dia, centenars de mariners havien baixat a terra a passar-s'ho bé i havien anat tornant als seus vaixells fins que, a les dues de la matinada, va salpar del moll -al costat d'on estan amarrades les "golondrines"- la llanxa que duia els darrers mariners en un viatge de tornada que, per a molts d'ells, seria l'últim.

Quan van girar a la dreta -o per ser més exactes, a estribord-, a l'alçada del moll de Barcelona, la llanxa es va trobar amb el mercant basc Urlea que feia el servei entre Barcelona i les illes Balears. Segons els testimonis, la llanxa anava sobrecarregada -amb una "càrrega" que, a més, no s'estava quieta- i a massa velocitat. Per aquesta raó, no va poder evitar la col·lisió, com a conseqüència de la qual va bolcar (suposo que aquestes embarcacions, pel fet de tenir el fons pla, no deuen ser massa estables), llençant a l'aigua una quantitat indeterminada de mariners -podrien ser entre 120 i 150- dels quals molts, potser la majoria, estaven borratxos i fins i tot alguns (això no es va poder o no es va voler confirmar) emmanillats per la seva Policia Militar.

Alguns mariners van aconseguir arribar al moll nedant, d'altres van ser recollits per barquetes de pescadors que pescaven de nit al port, uns quants van quedar a sota de la llanxa en una cambra d'aire que es va formar i van ser rescatats posteriorment. La resta, quaranta-nou, van morir ofegats.

Les tasques de recuperació dels cossos van ser molt difícils degut a la foscor i a la brutícia de l'aigua i del fons. Els membres del CRIS (Centre de Recuperació i Investigacions Submarines) van tenir un paper molt destacat mentre que, segons es va dir en aquella època, els equips d'immersió americans no van poder recuperar ni un sol cadàver.

Un any després, el 1978, es va col·locar a prop del lloc on va salpar la llanxa, un monument d'uns tres metres i mig d'alçada, fet de granit i ferro, amb els noms dels mariners morts gravats als costats i una placa a la part frontal, escrita només en anglès, on diu més o menys:
En memòria dels membres de la marina i del cos de 'marines' dels Estats Units de servei al USS Guam i USS Trenton que van morir en aquest port el 17 de gener de 1977 i en agraïment als ciutadans, oficials i equips de rescat de Barcelona per la seva cooperació amb les forces dels Estats Units

I aquesta ha estat la trista història del que va succeir una nit en què, excepcionalment, la bandera dels Estats Units va tornar a tenir quaranta-nou estrelles.

Enviar comentari

 
Roger FM
02-10-08
 

En dir que aquella nit la bandera va tornar a tenir les 49 estrelles, feia al·lusió als 49 morts.

Des de l'any 1912 que la bandera dels Estats Units tenia 48 estrelles. L'any 1959, amb la incorporació d'Alaska, els estats de la Unió van passar a ser 49 i es va canviar el nombre d'estrelles de la bandera.

Finalment, l'any següent, es va afegir Hawaii i la bandera ve prendre la seva forma actual amb les 50 estrelles. Per tant, l'any 1977 la bandera tenia 50 estrelles.

Ha estat una llicència poètica o una "cursilada", segons com és miri.


 
Roger FM
02-10-08
 

Per cert, hi ha un parell de coses curioses sobre la "Star-Spangled Banner".

Una és que, inicialment, les franges horitzontals representaven, igual que les estrelles, als estats de la Unió. Quan es va passar de 13 a 15 estats, es va canviar també el nombre de franges, però algú va pensar que en el futur es perdria la visibilitat i es va tornar al disseny original de 13 franges que és el nombre d'estats o "colònies" originals i que s'ha mantingut fins avui.

L'altre és que en algun lloc he llegit que hi han previstos dissenys de banderes amb fins a 55 estrelles (no n'estic segur de la xifra). De moment només hi ha probabilitats de què passin a ser estats Puerto Rico i el Districte de Colúmbia. És possible que hagin previst afegir les tres estrelles que van treure de la bandera de l'Iraq?


 
Roger FM
05-10-08
 

Deixo uns enllaços a on es recullen les característiques, història i fotografies dels vaixells de guerra grans i les característiques de la llanxa per si algú té curiositat per visitar-los.

USS Guam

USS Trenton

LCM-6


 
Roger FM
12-10-08
 

Consultant dades per escriure aquesta història vaig trobar un concepte del que, tot i haver sentit parlar, no en coneixia el significat: El registre brut d'un vaixell. El mercant "Urlea" era de 500 tones de registre brut i això em va despertar la curiositat.

La tona de registre brut o només registre brut no és una mesura de pes sinó de volum. Es fa servir per indicar la capacitat de càrrega dels vaixells comercials. S'obté multiplicant el volum intern de l'embarcació per un coeficient determinat per una norma i que pot variar entre 0,22 i 0,32. D'això se'n diu "arqueig" d'un vaixell.

Si algú -com en el meu cas- no ho sabia, ara ja ho sap i als que ja ho sabien, els hi demano perdó per haver-los fet perdre una mica de temps :-)