La història del monument a Pi i Margall i de l'estàtua de la República que en formava part, sembla més pròpia d'un "culebrot" que de la història de la ciutat. Tractaré d'explicar-la breument.

L'any 1902 l'Ajuntament de Barcelona va decidir aixecar un monument a Francesc Pi i Margall (1824-1901) que, durant un mes i una setmana, va ser president de la primera República Espanyola (en aquella època els presidents no tenien temps ni de canviar els mobles del despatx i, d'altra banda, la república tampoc no va durar gaire).

L'any 1907 encara no s'havia fet res i l'Ajuntament, seguint la tradició de què quan les lleis no es poden complir es fan noves lleis que generalment tampoc es compleixen, es va refermar en la decisió presa dos anys abans.

Un any i mig després es va decidir el lloc a on havia d'anar el monument: a la cruïlla entre l'avinguda d'Argüelles (Diagonal) i el passeig de Gràcia.

L'any 1909 es van col·locar en aquesta cruïlla sis fanals dissenyats per l'arquitecte Pere Falqués (1850-1916). Per causa de la imatge que formaven la rotonda circular que hi havia al centre amb quatre dels fanals, aquell indret es va anomenar popularment el "Cinc d'Oros", denominació que ha perviscut fins els nostres dies.

Degut a les lluites a l'Ajuntament entre republicans, la Lliga i els radicals, el projecte no va tirar endavant. Aquesta situació encara va empitjorar per causa de la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) durant la qual, per raons obvies, ni se'n va parlar.

Aquesta situació va canviar amb les eleccions municipals del 14 d'abril de 1931, que van dur a la proclamació de la segona República Espanyola dos dies després. L'Ajuntament republicà va encarregar un nou projecte als arquitectes municipals Adolf Florensa i Josep Vilaseca. El projecte va consistir en un obelisc que duria a la part superior una escultura al·legòrica de la República i un medalló a la part inferior. El concurs per triar l'escultura es va convocar l'any 1932 i el va guanyar la titulada "Flama" de Josep Viladomat (1899-1989) que representava una dona nua que simbolitzava la República i duia un ram de llorer a les mans i una gorra frígia al cap. Per a la base es va triar un medalló, obra de Joan Pié (1890-1977), amb l'efígie en relleu de Pi i Margall.

Semblava que després de trenta anys els problemes s'havien acabat, però no va ser així. La inauguració del monument estava prevista per al novembre de 1934 i no es va poder dur a terme a causa dels fets d'octubre. Posteriorment, el gener de 1935, l'alcalde de Barcelona, el lerrouxiste Joan Pich i Pon, va ordenar retirar les bastides i tanques que l'envoltaven, sense cap cerimònia d'inauguració. Finalment, el 12 d'abril de 1936, es va inaugurar oficialment amb la presència del President de la Generalitat Lluís Companys.

Les fotos mostren una recreació del que era el monument en aquella època.

Acabada la Guerra Civil, es van retirar primer el medalló (el 20 de juny de 1939) i posteriorment l'escultura (a partir del 5 de desembre del mateix any) que des de l'ocupació fins a les hores havia estat tapada per una bandera espanyola. Hi havia ordre de destruir les escultures retirades, però els arquitectes Florensa i Vilaseca van amagar l'estàtua i el medalló a un magatzem municipal situat al carrer Wellington.

L'epíleg de la història de l'estàtua de la República es pot trobar a l'article "La República a Nou Barris".

La continuació de la història del monument es pot trobar a l'article "Un monument polivalent".