Com s'afirma en l'opuscle "Nou barris: itineraris", la plaça Llucmajor és el centre virtual de Nou Barris. És la cruïlla de tres vies importants: passeig de Valldaura, passeig de Verdum i Via Júlia. També és la intersecció de tres barris: La Guineueta, Porta i Prosperitat; a més del barri de Verdum que limita amb el parc de la Guineueta, al costat mateix de la plaça.

En el centre de la plaça hi ha un espai circular de 24 metres de diàmetre en el que està situat el monument a Francesc Pi i Margall (1824-1901), que va ser el president de la Primera República Espanyola.

Aquest monument consta de tres parts:

1 - Una estructura d'acer corten (*) de la que destaca una agulla de 27 metres d'alçària, obra dels arquitectes Helio Piñón (1941-) i Albert Viaplana (1933-).

2 - Una escultura de bronze, de quatre metres i mig d'alçada, de Josep Viladomat (1899-1989) que representa una dona nua que duu fulles de llorer a les mans i una gorra frígia al cap que simbolitza la República.

3 - Un medalló, de 90 centímetres de diàmetre, fet de marbre, obra de Joan Pié (1890-1977), amb l'efígie en relleu de Pi i Margall.

Aquesta escultura ha tingut una existència molt atzarosa i no exempta de perills. La seva primera ubicació va ser a la cruïlla de l'avinguda Diagonal amb el passeig de Gràcia, també anomenada "El Cinc d'Oros". El relat de la primera part d'aquesta existència està explicat a l'article "La República al 'Cinc d'Oros'" i, per aquesta raó, en aquesta història només en parlarem dels fets que van seguir a la seva retirada.

Acabada la Guerra Civil, es van retirar l'estàtua i el medalló. Hi havia ordre de destruir les escultures retirades, però els arquitectes municipals Adolf Florensa i Joaquim Vilaseca (els mateixos autors del projecte original del monument a la República) van amagar l'estàtua i el medalló a un magatzem de l'Ajuntament situat al carrer Wellington.

Amb l'arribada la democràcia no es van acabar els problemes. La tornada als seus orígens era difícil en un moment en què s'acabava de proclamar la monarquia i l'únic que es va fer és traslladar, l'any 1977, les dues peces a un altre magatzem situat al carrer Ciervo. Aquesta tornada difícil es va convertir en impossible quan, el 27 de febrer de 1981, quatre dies desprès del "Tejerazo", es va aprovar el canvi de nom de la plaça, fins aquell moment de la Victòria, per donar-li el nom de Joan Carles I. Evidentment, en aquestes circumstàncies, el retorn de l'estàtua de la República a aquell indret no era políticament correcte.

El mes de juny de l'any 1983 es va enviar l'escultura a Madrid com a part de l'exposició "Catalunya dins l'Espanya Moderna". Després, com diu la dita, va tornar al Born el 1985 juntament amb l'esmentada exposició. Després va tornar al magatzem del carrer Ciervo.

L'any 1986 va arribar per fi a Nou Barris, encara que ho va fer a la plaça Sóller, per instal·lar-se posteriorment davant de la Seu del Districte.

Finalment l'escultura i el medalló es van retrobar a l'actual monument a la República de la plaça Llucmajor que va ser inaugurat l'any 1990 pel llavors alcalde Pasqual Maragall en una data que, segons diuen, va ser triada per ell: el 14 de juliol, dia de la República... francesa.

 

(*) Sobre les característiques d'aquest tipus d'acer i la seva utilització artística hi ha informació a la Viquipèdia