Una decisió
Pàgina d'inici
 
Roger FM
29-10-08
 

La vida és un trajecte que ens porta unes vegades per un camí planer i d'altres per un corriol costerut, pel que molts cops ens preguntem si podrem passar. En moltes ocasions no tenim més alternativa que seguir el camí que tenim davant nostre, però hi ha d'altres en què ens trobem cruïlles en les que hem de decidir cap a on tirar i llocs a on, fins i tot, si sabem buscar podem trobar dreceres. Aquest camí, el camí de cadascun de nosaltres, és el que ens ha dut, per bé o per mal, al punt on ens trobem en aquest moment.

A la vida, molts cops hem de prendre grans decisions que es veu de seguida que han de ser transcendentals per a nosaltres. Però també n'hi ha de petites, de modestes, que sembla que no han de tenir gaire importància, però que, tot sovint, tenen conseqüències que donen un tomb a la nostra existència.

Aquest és el cas d'un home a qui, un matí, la seva dona li va embolicar l'esmorzar amb un full d'un diari endarrerit. Mentre a mig matí es menjava l'entrepà a la feina que feia temps tenia avorrida, el nostre home anava mirant distretament aquell full de diari. De sobte, un anunci va cridar la seva atenció.

Seria aquella l'oportunitat que feia temps que esperava?

Ho va ser. Avui, trenta-cinc anys després, aquell home sap que aquell dia va prendre una decisió que hauria d'influir sobre la seva vida, fins el punt de canviar el seu futur.

Intueixo una pregunta. No, no era jo aquell home. Jo havia fet aquell mateix curs -crec que un any abans- i, a l'igual que el nostre protagonista, també vaig donar per ben emprats els diners que em va costar. Però això és una altra història que ja està escrita, però no aquí.

I així, amb aquest petit homenatge a les persones que saben prendre decisions, tanco una etapa amb les paraules d'un final propi del teatre clàssic espanyol:

"La comedia ha terminado, perdonad sus muchas faltas"

Enviar comentari

 
Roger FM
30-10-08
 

Com deia a l'article, jo també hi vaig anar a l'acadèmia Leiter, però tots aquests anys he cregut que ho havia fet estimulat per uns anuncis del diari que, d'una manera molt murri, posaven a prova la capacitat del lector per assimilar les futures lliçons d'informàtica.

En comentar-li aquest fet al protagonista de l'article, em va dir que no recordava que l'acadèmia hagués publicat aquella mena d'anunci. No hi ha res com el dubte per impulsar una investigació i, heus aquí el resultat de la meva:

El més estrany no és que em traís la memòria sinó que, en veure l'adreça, recordo haver anat a fer el test d'aptitud que esmenta l'anunci. Ara em pregunto per què no vaig fer el curs allà, ja que estic segur d'haver superat el test, no tant per les meves qualitats sinó per l'interès de l'institut per captar clients.

Per cert, heu trobat la solució? :-)


 
Roger FM
13-11-08
 

Aquí teniu uns quants anuncis més de l'institut Fich.

Encara esteu a temps de descobrir la vostra vocació d'informàtic :-)