L'escultor i el seu cotxe

Tothom sap que hi havia una estàtua eqüestre de Franco al patí del castell de Montjuïc. En aquest article en parlarem breument d'ella i també d'una curiosa anècdota relacionada amb la seva realització.

La cronologia dels fets és la següent:

Surgeix una pregunta: Com és possible que un home d'esquerres, de conegut tarannà republicà, autor de l'escultura de la República, exiliat -primer a França després de la derrota republicana, i posteriorment a Andorra, fins l'any 1950 en què va tornar a Barcelona-, acceptés l'encàrrec de l'alcalde Porcioles? Hi ha una explicació molt senzilla.

Josep Viladomat es va comprar un Mercedes (altres fonts parlen d'un Volkswagen) a Andorra, a on tenia casa des de la seva època d'exili, a un preu molt inferior al que li hagués costat si l'hagués comprat a Barcelona. En aquests casos, per a què la situació fos legal, hi havia la condició de passar cada any un cert temps a Andorra, cosa de la qual en Viladomat no se'n preocupava gens. Un dia, la Guàrdia Civil li va demanar els papers del cotxe i, com a conseqüència de la situació irregular del vehicle, aquest li va ser confiscat. Viladomat va recórrer a l'alcalde Porcioles, que tenia el càrrec de jutge de pau a Andorra, perquè l'ajudés a recuperar-lo, cosa que va fer a canvi de què es comprometés a realitzar l'estàtua del dictador.

Un altre detall digne d'esment és que, un cop acabada l'estàtua, Viladomat va dir que no estava satisfet amb el resultat del procés de fosa de l'escultura i, al·legant això, es va negar a signar-la. Per aquesta raó, l'obra està signada per Andrés Ribera, el fonedor.

Com no disposo de cap fotografia de l'estàtua en el seu lloc original, he fet una representació simbòlica dels elements que formen part de l'article.

L'anècdota té molta qualitat.
Pinta l'ambient que es respirava en aquelles calendes...

Això del cotxe d'en Viladomat té tot l'aspecte de ser cert.
La componenda d'en Porcioles (que literalment vol dir "estableta dels porcs") no canta gens i és molt afí amb tota la cosa de l'autoritat de llavors, dels papers timbrats, dels temes de 'frontera' amb el seu contrabàn d'encenedors Bic, de cafeteres Oroley i de vehicles de luxe, com ara Mercedes o Volkswagens.

El gambito per excusar-se i no haver de signar l'obra el trobo excelent. Molt d'artista.

Jo, en principi, no vaig donar gaire crèdit a la història del cotxe, però després la vaig veure explicada, amb algunes diferències, en tres llocs. Així que, finalment, vaig donar-la per certa.

Hi ha una altra història que diu que s'havia descobert que l'estàtua està feta en dues peces que estan unides mitjançant una protuberància que hi ha al llom del cavall i que s'insereix en el cos del genet. Fins i tot, diuen que l'artista havia dit a persones de la seva confiança que quan caigués el règim de Franco es podria recuperar el cavall, perquè era republicà.

No tinc informació fiable sobre això, però tractant-se d'una obra de foneria en la que hi deurien treballar un cert nombre de persones, no crec que ni el fet de què l'estàtua estigués feta en dues peces ni el sistema d'acoblament pogués ser un secret.

Hi ha una foto del trasllat de l'estàtua al magatzem on roman actualment i, tot i que està coberta per una lona, es pot veure que, o bé és una única peça o bé no es va considerar necessari desmuntar-la.

	L'escultor i el seu cotxe
		Roger FM rfm@rogerfm.net	05-11-08
Tothom sap que hi havia una estàtua eqüestre de Franco al patí del castell de Montjuïc. En aquest article en parlarem breument d'ella i també d'una curiosa anècdota relacionada amb la seva realització. La cronologia dels fets és la següent: - El 6 de maig de 1960 és signat, en un consell de ministres que es va celebrar al Palau de Pedralbes (Franco estava a Barcelona), un decret de cessió parcial del castell de Montjuïc a la Ciutat. Com a mostra d'agraïment, l'alcalde Porcioles (1904-1993) decideix erigir una estàtua en honor del dictador. L'escultor Josep Viladomat (1899-1989) és l'encarregat de l'execució del projecte, en les circumstàncies que veurem més endavant. - La inauguració de l'estàtua va tenir lloc, juntament amb la del Museu Militar, el 17 de maig de 1963. Hi va assistir l'artista qui, per cert, va evitar de saludar el dictador. - El dia 8 de maig de 1986 va ser retirada del pati d'armes, des d'on va ser traslladada a una sala interior del museu. - Posteriorment, l'any 2001 va deixar d'estar exposada al públic, ja que va ser traslladada, sense previ avís, a un magatzem dintre del propi castell. - Finalment, el dia 31 de març de l'any 2008 va ser traslladada a un magatzem situat a Nou Barris. Surgeix una pregunta: Com és possible que un home d'esquerres, de conegut tarannà republicà, autor de l'escultura de la República, exiliat -primer a França després de la derrota republicana, i posteriorment a Andorra, fins l'any 1950 en què va tornar a Barcelona-, acceptés l'encàrrec de l'alcalde Porcioles? Hi ha una explicació molt senzilla. Josep Viladomat es va comprar un Mercedes (altres fonts parlen d'un Volkswagen) a Andorra, a on tenia casa des de la seva època d'exili, a un preu molt inferior al que li hagués costat si l'hagués comprat a Barcelona. En aquests casos, per a què la situació fos legal, hi havia la condició de passar cada any un cert temps a Andorra, cosa de la qual en Viladomat no se'n preocupava gens. Un dia, la Guàrdia Civil li va demanar els papers del cotxe i, com a conseqüència de la situació irregular del vehicle, aquest li va ser confiscat. Viladomat va recórrer a l'alcalde Porcioles, que tenia el càrrec de jutge de pau a Andorra, perquè l'ajudés a recuperar-lo, cosa que va fer a canvi de què es comprometés a realitzar l'estàtua del dictador. Un altre detall digne d'esment és que, un cop acabada l'estàtua, Viladomat va dir que no estava satisfet amb el resultat del procés de fosa de l'escultura i, al·legant això, es va negar a signar-la. Per aquesta raó, l'obra està signada per Andrés Ribera, el fonedor. Com no disposo de cap fotografia de l'estàtua en el seu lloc original, he fet una representació simbòlica dels elements que formen part de l'article.

		Joan	05-11-08
L'anècdota té molta qualitat. Pinta l'ambient que es respirava en aquelles calendes... Això del cotxe d'en Viladomat té tot l'aspecte de ser cert. La componenda d'en Porcioles (que literalment vol dir "estableta dels porcs") no canta gens i és molt afí amb tota la cosa de l'autoritat de llavors, dels papers timbrats, dels temes de 'frontera' amb el seu contrabàn d'encenedors Bic, de cafeteres Oroley i de vehicles de luxe, com ara Mercedes o Volkswagens. El gambito per excusar-se i no haver de signar l'obra el trobo excelent. Molt d'artista.

		Roger FM	12-11-08
Jo, en principi, no vaig donar gaire crèdit a la història del cotxe, però després la vaig veure explicada, amb algunes diferències, en tres llocs. Així que, finalment, vaig donar-la per certa. Hi ha una altra història que diu que s'havia descobert que l'estàtua està feta en dues peces que estan unides mitjançant una protuberància que hi ha al llom del cavall i que s'insereix en el cos del genet. Fins i tot, diuen que l'artista havia dit a persones de la seva confiança que quan caigués el règim de Franco es podria recuperar el cavall, perquè era republicà. No tinc informació fiable sobre això, però tractant-se d'una obra de foneria en la que hi deurien treballar un cert nombre de persones, no crec que ni el fet de què l'estàtua estigués feta en dues peces ni el sistema d'acoblament pogués ser un secret. Hi ha una foto del trasllat de l'estàtua al magatzem on roman actualment i, tot i que està coberta per una lona, es pot veure que, o bé és una única peça o bé no es va considerar necessari desmuntar-la.