Escriure sobre Diego Valor significaria dedicar un espai que excedeix el destinat a aquests petits articles. Hauria d'escriure tot un monogràfic sobre el tema i, a més, si ho fes, no sé si aportaria gaire a la gran quantitat d'informació que hi ha sobre aquest personatge.

Així doncs, només diré que va ser un fenomen inaudit a l'Espanya de la postguerra. Se'n van fer dues sèries de tebeos (a les imatges apareixen el número 1 de la segona sèrie i l'almanac de 1955 de la primera), es van emetre més de mil episodis per ràdio (1953-1958), alguns programes en els primers temps de la televisió, dos discos (de vinil, és clar), representacions teatrals, cromos i algunes joguines. Sense cap dubte, amb Diego Valor es va iniciar a Espanya l'era del "merchandising".

Però aquí i ara només volia recordar una de les grans decepcions de la meva infantesa.

Jo, a més d'escoltar els capítols de la ràdio quan podia, comprava cada setmana el tebeo. Els dibuixos eren dolents, segurament més per la presa amb que treballava el dibuixant que per la seva manca de talent artístic, però per a mi eren la materialització en forma d'imatge de les aventures que, escoltades a la ràdio, només podia imaginar. A la meva edat, encara no sabia que la imaginació ens pot dur més lluny que una simple representació gràfica.

Tot anava bé, fins que en el número extraordinari de pasqua de 1957 es va anunciar la suspensió temporal de la publicació:

Hemos decidido mejorar esta publicación. Para ello durante corto tiempo vamos a suspenderla. Pronto aparecerá de nuevo y seguros estamos de que os agradará mucho más. Junto a las aventuras de Diego Valor os ofreceremos otra interesante historia en la que otros personajes, que ya iréis conociendo, realizarán portentosas hazañas en los espacios. Tened, pues, paciencia y estad atentos. Dentro de poco estos cuadernos continuarán publicándose, pero en forma mucho más de vuestro gusto. Perdonad que para realizar el cambio hayamos de tomarnos una pequeña pausa.

Jo m'ho vaig creure i durant setmanes i setmanes vaig anar al quiosc a preguntar si havia sortit ja la nova sèrie de Diego Valor. Finalment, les repetides negatives em van obligar a admetre que m'havien enganyat -potser involuntàriament- a mi i també a milers d'altres nens que, com jo, havien cregut en el retorn de les aventures del nostre heroi.

Encara avui quan, de tant en tant, rellegeixo aquests tebeos i arribo a aquest punt sento que m'envaeix la malenconia en reviure la meva decepció. Crec que va ser la primera vegada que vaig experimentar el sentiment de pèrdua per allò que no havia de tornar.

Amb els anys hi arrivarien altres decepcions, però ara no venen al cas...