No crec necessari escriure aquí sobre la figura de Jules Verne (1828-1905). L'autor és prou conegut i, qui ho desitgi, pot trobar molta informació sobre ell.

Només vull fer esment d'una curiosa novel·la biogràfica o autobiografia apòcrifa titulada Yo, Julio Verne (1988) i escrita per Juan José Benítez. Es tracta d'un relat autobiogràfic amagat pel propi Verne entre el text de la seva novel·la El testament d'un excèntric (1899) mitjançant un sistema de xifrat del que, lamentablement, J. J. Benítez no dóna gaires explicacions. Ves que hi farem...

L'autor francès va escriure novel·les de temàtiques molt variades. Entre aquestes temàtiques sempre he tingut debilitat per les històries de "Robinsons", de supervivents d'un naufragi que van a parar a la providencial illa deserta a on han de sobreviure, abandonats als seus propis mitjans o gairebé...

Formen part, entre d'altres, d'aquest subgènere de novel·les Dos anys de vacances (1888), L'escola dels Robinsons (1882) i L'illa misteriosa (1875).

Dos anys de vacances ens explica la història de quinze alumnes, d'entre vuit i catorze anys, d'una escola per a fills de famílies benestants que, sense cap adult a bord, es troben a un vaixell que naufraga a tocar d'una illa deserta.

Les conflictives relacions entre alguns dels alumnes (res a veure amb la violència d'El senyor de les mosques de William Golding i encara menys de Battle Royale de Koushun Takami) i l'aparició d'uns pirates, salpebren la narració.

   

L'escola dels Robinsons és una novel·la que queda, pel meu gust, esguerrada pel seu final en el que s'expliquen alguns fets estranys succeïts durant l'aventura del protagonista i el seu estrafolari company i també alguna part de la narració que no sembla tenir res a veure amb la resta.

L'illa misteriosa és l'odissea d'un grup de fugitius d'un camp de presoners de la Confederació durant la guerra civil americana. Utilitzen un globus d'observació per escapar, però una forta tempesta els arrossega Pacífic endins.

   

La novel·la està escrita en una època en la que l'autor estava enlluernat per la ciència i té un protagonista excepcional: la tecnologia. El principal protagonista humà és l'enginyer Cyrus Smith que converteix un indret inhòspit en una pròspera colònia ajudat, sense saber-ho, per un Deus ex Machina que vigila i protegeix els nàufrags. Avui dia ja no hi ha enginyers com aquell.

Aquest és, sens dubte, el llibre que m'enduria a una illa deserta.

Uns anys després, un Jules Verne menys entusiasta, escriuria Els cinc-cents milions de la Begum (1879) obra en la qual es mostren els excessos d'una ciència deshumanitzada, al mateix temps que ofereix una visió premonitòria de Hitler i del Tercer Reich.

Hi ha una altra novel·la, Segona pàtria (1900), que té la particularitat de ser la continuació d'una obra molt admirada per Verne: Els Robinsons suïssos (1812), de Johann David Wyss (1743-1818). Aquest no és un cas únic a la bibliografia de l'autor ja que l'any 1897 es publica L'Esfinx dels gels, continuació de La narració d'Arthur Gordon Pym (1838), d'Edgar Allan Poe (1809-1849).

   

Una altra novel·la de naufragis allunyada de les clàssiques històries de "Robinsons" es El Chancellor (1885). El record d'aquesta novel·la em produeix esgarrifances, les mateixes que em provoca la visió del quadre El rai de La Medusa (1819) de Théodore Géricault (1791-1824).

Mentre que en les novel·les de "Robinsons" el mar no és més que el vehicle necessari per arribar a l'illa, la veritable protagonista, en El Chancellor o en El rai de La Medusa és l'origen del terror, d'un terror provocat, no tant pel naufragi sinó pel que vindrà desprès...

El rai de La Medusa no ens mostra el que està passant (l'albirament del vaixell salvador) ni el que passarà (el rescat dels nàufrags) sinó que ens fa veure el que ha passat (penalitats, lluites, follia i canibalisme) i en què la flagrant contradicció d'uns cossos que en comptes d'estar consumits per la gana i les privacions, es veuen forts i musculosos, augmenta l'aspecte èpic del quadre.