Després d'haver escrit l'article "Els fanals del 'Cinc d'Oros'", semblava inevitable girar la vista, o cap al passeig de Lluís Companys, o cap al passeig de Gràcia, per escriure sobre uns altres fanals que també són una creació, com els anteriors, de l'arquitecte Pere Falqués i Urpí (1850-1916).

L'atzar ha decidit l'ordre, i el primer lloc que visitarem serà el passeig de Lluís Companys.

Uns quants anys després de l'Exposició Universal de 1888, l'any 1907, l'ajuntament es va plantejar la necessitat d'instal·lar fanals elèctrics a l'actual passeig de Lluís Companys que, en aquella època, s'anomenava Saló de Sant Joan.

Un any després, la diada de Sant Jordi de 1908, es va inaugurar el nou enllumenat del passeig. Estava constituït per onze fanals iguals als que es poden veure a les fotografies, repartits de manera desigual (cinc a l'esquerra i sis a la dreta, mirant l'Arc de Triomf des del parc de la Ciutadella).

La part baixa del fanal era de pedra i estava formada per una gran base quadrada -a on a cada cara s'hi havia disposat un espai per ser utilitzat com a banc- i una columna que suportava la part superior, que era de ferro forjat.

Una vegada més, Pere Falqués havia comptat amb Manuel Ballarín per a la feina de forja. Com es donava la circumstància que aquest era cunyat de l'arquitecte, va haver-hi gent que va fer córrer el rumor que en Pere Falqués incloïa més ferro forjat del compte a les seves obres, per donar feina al seu cunyat. Aquest rumor, però, sembla que no tenia fonament.

Amb els anys, especialment durant la postguerra, l'entorn es va anar degradant i, fins i tot, els fanals semblaven llanguir, fins que a finals de la dècada dels seixanta, arran de la construcció d'un aparcament subterrani -la primera fase del qual es va obrir al públic el 30 de setembre de 1967-, van ser enderrocats. Només van quedar (en molt mal estat) els dos més propers a l'Arc de Triomf.

Hi ha la teoria que la desaparició dels fanals va ser motivada per l'aprofitament que es volia fer del ferro, tal com havia passat molts anys abans amb el palau de Belles Arts, que estava situat a on avui hi ha l'edifici dels Jutjats. Tenint en compte que la necessitat de ferro no devia ser tan gran com ho era l'any 1942, en plena Segona Guerra Mundial, quan va ser enderrocat el palau, suposo que van ser més la deixadesa i la ignorància que la cobdícia, les causes d'aquell desastre.

   

Finalment, l'ajuntament va prendre la decisió de construir vint nous fanals per substituir els onze originals, aprofitant la remodelació del passeig.

El problema era la manca de recursos per fer front a la despesa i l'ajuntament va demanar patrocinadors. Un dels patrocinadors d'una part de la reforma del passeig -no sé si aquest patrocini va incloure algun dels fanals- va ser l'empresa propietària d'uns grans magatzems molt coneguts. Això està molt bé però, en veure una part de la plaça de Catalunya convertida en un nyap que recorda el pont de comandament d'un portaavions, hom pensa si aquestes bones obres no tenen massa efectes secundaris.

El dia 23 d'abril de 1991 es va inaugurar el nou passeig de Lluís Companys que incloïa dos (*) nous fanals, situats al costat de l'Arc de Triomf. A partir d'aleshores es van anar afegint, poc a poc, nous fanals als ja existents, fins que a mitjan 1997 van quedar-ne instal·lats els vint.

(*) En alguns llocs és parla de quatre fanals, situats a ambdós extrems del passeig de Lluís Companys.