Per tancar aquesta minisèrie d'articles sobre jeroglífics i llumins, dedicaré unes línies a Fosforera Española.

L'any 1922, Ildefonso Fierro (1882-1961) va fundar la Compañía Arrendataria de Fósforos, empresa que havia de ser la llavor de Fosforera Española. A finals d'octubre de 1956, va adquirir -per seixanta milions de pessetes- les fàbriques de llumins propietat de l'estat i, amb elles, el monopoli de la fabricació de llumins a l'estat espanyol. Crida una mica l'atenció que l'estat cedís un monopoli a una empresa privada, i encara més el fet que l'anunci de la venda -a la entidad denominada "Fosforera Española, Sociedad Anónima"- es va fer el 29 d'octubre, mentre que l'esmentada entitat no es va constituir fins el 8 de novembre.

Aquell va ser un gran negoci (els monopolis acostumen a ser-ho) i aviat els fills del patriarca, Arturo, Alfonso i Ignacio, van començar, per una banda, a comprar altres empreses i, per una altra, a ampliar el negoci a Sud-amèrica .

Amb el temps, els llumins van anar caient en desús i Fosforera va començar a anar de baixa. El mateix va passar amb els altres negocis del grup d'empreses dels Fierro que, coincidint amb la transició, va començar a tenir greus problemes econòmics.

Fosforera Española S.A. va canviar el seu nom pel de Grupo Fosforera el 17 d'agost de 1989 i, després d'una suspensió de pagaments i de la compra del 100% de la societat per l'empresari Francisco Carrasco, va convertir-se en el Grupo Inmocaral S.A. el 12 de desembre de 2001.

La historia, sainet o vodevil que segueix -en la que apareixen, entre d'altres, algun financer/malabarista que va perdre bous i esquelles, Alicia Koplowitz i La Caixa- és massa llarga i complicada, més pròpia d'una pàgina dedicada a l'economia, que d'aquesta breu introducció al darrer grup de jeroglífics.