El passatge amagat
Pàgina d'inici
 
Roger FM
rfm@rogerfm.net
31-01-09
 

Si caminem pel Passeig de Maragall, en arribar a l'alçada de l'edifici que correspon als números 60-64 (davant de la famosa sub-estació de FECSA-ENDESA/Red Eléctrica) veurem com a la façana de l'edifici hi ha un entrant. A primera vista sembla l'entrada d'un aparcament, com tants d'altres, que ocuparia part dels baixos de l'edifici i alguna planta subterrània. Apropem-nos-hi.

En apropar-nos més, hi veiem uns pilons col·locats amb l'evident finalitat d'impedir la circulació de cotxes: el misteri augmenta...

Misteri resolt! Hi ha un carrer darrera d'aquella entrada. Més concretament un estret passatge (cinc metres d'amplada), i més concretament encara, el passatge de la Constància.

Veiem què ens diu el nomenclàtor:

Nom: Constància, Passatge de la
Descripció: Nom posat a caprici de l'urbanitzador del carrer. En fou propietari Josep Aloy i Romaní.
Fonts documentals: { Registre de la Propietat núm. 5:87.170.}.
Data Aprovació: 01/00/1900
Noms anteriors:
Districtes: SANT ANDREU (09)

És normal això de posar els noms dels carrers a caprici de l'urbanitzador? El Diari de Barcelona (A fons/Urbanisme) diu, parlant dels noms dels carrers:

"La professió més present als noms dels carrers de Barcelona és la de terratinent. I és que al segle XIX, a banda de l'Eixample projectat per Cerdà, la Ciutat va créixer molt amb urbanitzacions d'iniciativa privada. Els propietaris dels terrenys presentaven el projecte d'urbanització a l'ajuntament amb els nous carrers ja batejats amb el seu nom, el de la seva família o el d'algun sant que, per motius personals, li volguessin dedicar."

No sé la data del bateig del carrer -la que diu al nomenclàtor és impossible- però segons un plànol que tinc, de finals dels anys vint o principis dels trenta del segle XX, en aquella zona no hi havia res urbanitzat. En altres plànols més recents el passatge arriba fins el Passeig de Maragall, però en els posteriors a la construcció de l'edifici que envolta l'entrada del passatge (1996), aquest es representa tallat a l'alçada de l'edifici.

  

Això es veu perfectament en aquestes imatges procedents del web de l'ajuntament i de l'Oficina Virtual del Catastro.

Significa això que un bocí d'espai públic ha esdevingut privat? No ho sé, però em fa l'efecte que a "Barcelona, la millor botiga del món" tot està posat a la venda.

Enviar comentari