Edgar Rice Burroughs
La meva infancia recuperada (VII)
Pàgina d'inici
 
Roger FM
rfm@rogerfm.net
07-03-09
 

La pregunta que em ve al cap és: Per què Edgar R. Burroughs (1875-1950) sí, i d'altres no?

Per a mi, E.R.B. no és més que un altre escriptor de novel·les pulp. Té, sens dubte, virtuts que es troben a faltar en molts dels seus col·legues amb menys talent  —fantasia a dojo, acció trepidant, escenaris exòtics...—  però la seva obra és també el millor testimoni de les seves mancances. Hi ha una llegenda que diu que a la primera edició de Tarzan of the Apes (1912), ambientada al continent africà, apareixia un tigre, error que es va corregir en la següent edició.

El cert és que tothom ha sentit parlar de Tarzan i molts, a més, coneixen el nom del seu autor. Per contra, molt poca gent ha sentit parlar de "The Shadow", "Doc Savage" o tants altres herois del món pulp o, per evitar l'anglicisme, de la literatura popular.

La clau està en Tarzan. Aquest personatge va donar al seu autor fama i diners. En canvi, altres sèries i altres personatges d'aquest autor només són coneguts pels lectors empedreïts d'aquesta literatura de sèrie B.

Ara la pregunta és una altra: Per què Tarzan sí, i d'altres no?

Possiblement la resposta apareix reflectida en una pantalla de cinema. Dubto molt que sense les pel·lícules de Tarzan aquest personatge hagués assolit la fama. Hi ha hagut pel·lícules de Tarzan per a tots els gustos però, tot i que el Tarzan més conegut és el de Johnny Weissmuller, per a mi, el més versemblant és el que interpreta Christopher Lambert a Greystoke de Hugh Hudson (1984). Fins i tot va haver-hi una versió protagonitzada per Bo Derek, Tarzan, the Ape Man de John Derek (1981), amb la intervenció de Richard Harris i John Phillip Law per tal d'intentar dignificar aquell nyap.

Les similituds i les diferències entre els diversos protagonistes de les pel·lícules de Tarzan i el de les novel·les són realment interessants, però la meva intenció és només tractar de l'obra literària d'aquest autor, així que ho deixarem aquí.

Jo vaig llegir de ben jovenet les novel·les de l'editorial Gustavo Gili que el meu oncle, qui va despertar en mi l'interès per la lectura, em va deixar. Anys després vaig aconseguir adquirir els onze títols que va publicar l'esmentada editorial entre 1926 i finals de la dècada dels anys 40. Em vaig limitar a aquestes edicions, perquè el meu interès era més pel llibre com a objecte que pel seu text.

   

A la imatge de l'esquerra es pot veure una primera edició (1926) de la primera novel·la de la sèrie i a la de la dreta, una tercera edició (1937) de la tercera novel·la. Com es pot apreciar, hi havia dos tipus de portada. El tipus més antic correspon a primeres edicions i també a reedicions posteriors fetes a l'Argentina, i podia estar enquadernat en rústica o en cartoné. L'altra portada era la mateixa per a tots els volums, amb l'única diferència, és clar, del títol, i estava enquadernada en cartoné.

La sèrie de Tarzan consta de vint-i-quatre novel·les  —a més d'una per a adolescents—  escrites per E.R.B. a més de deu d'altres autors, cinc de les quals (de Barton Werper) van ser retirades del mercat i destruïts els exemplars existents per no haver estat reconegudes per l'empresa Edgar Rice Burroughs, Inc. que és la que té els drets de l'obra d'E.R.B. A més d'aquestes, a l'Argentina es van publicar un nombre indeterminat de novel·les apòcrifes.

A la sèrie de novel·les de Tarzan li segueix quantitativament la de Barsoom (Mart). Aquesta sèrie, que consta d'onze novel·les, tracta sobre les aventures i malaventures del terrestre John Carter i la seva estimada, la princesa marciana Dejah Thoris. Tot i transcórrer al planeta Mart, aquestes aventures no tenen res a veure amb la ciència ficció, ja que aquell escenari només és l'excusa per introduir a l'acció éssers molt diferents dels que es poden trobar al nostre planeta.

Un detall ben curiós d'aquestes aventures és el fet que la princesa, malgrat el seu aspecte humà (l'única diferència aparent és el color vermell de la seva pell), és ovípara i, tot i això, la parella acaba per tenir descendència. Comparat amb aquest disbarat, allò del tigre "africà" és un petit descuit sense importància.

   

La sèrie d'Amtoor (Venus)  —amb quatre novel·les llargues i una curta—  segueix la mateixa línia argumental, amb uns altres protagonistes totalment intercanviables amb els seus col·legues de Mart. L'aventurer terrestre és en aquesta ocasió Carson Napier i la princesa és l'altiva i inassequible (o gairebé) Duare.

La imatge de l'esquerra ens mostra la coberta d'una edició molt poc corrent  —31,5x23 cm i paper de diari enquadernat amb grapes—  quasi bé introbable (Revista literaria, 1947) que pertany a la segona novel·la del cicle de Mart, mentre que la de la dreta correspon a la primera novel·la del de Venus (Plaza y Janés, 1961).

De la resta de l'obra d'E.R.B. no puc dir gaires coses ja que he d'admetre que de les sèries de Pellucidar (el centre de la Terra) i de Caspak (la terra oblidada pel temps), només en conec les versions cinematogràfiques i que tampoc he llegit cap de les altres novel·les d'E.R.B.

Aquest és un autor a qui li tinc un especial afecte perquè, encara que la qualitat literària de la seva obra deixa molt que desitjar, m'ha fet passar molt bones estones, tant en llegir les seves novel·les com quan he anat a la seva recerca i captura.

Enviar comentari