A l'article titulat Cromos antics, vaig escriure sobre unes col·leccions de cromos que havia tingut quan era petit, que en algun moment van desaparèixer, i que vaig anant recuperant parcialment anys després.

Aquells cromos, tot i formar part dels records de la meva infantesa, pertanyien a una generació anterior. Avui toca parlar dels àlbums de cromos que vaig completar a base, principalment, de comprar uns sobrets que venien als quioscos, duien dos cromos i costaven trenta cèntims (de pesseta, naturalment). La gent de les editorials eren molt espavilats i, dissortadament, només amb els sobrets no hi havia manera de completar una col·lecció, si no és que s'hagués fet una despesa astronòmica. L'única manera de trobar aquells cromos que gairebé mai sortien als sobrets, era anar els diumenges al mercat de Sant Antoni i adquirir els exemplars més difícils de trobar mitjançant bescanvi o compra.

   

La primera col·lecció que vaig completar va ser la de Razas Humanas que va posar al mercat l'editorial Bruguera l'any 1955 o 1956. Constava, com les altres col·leccions de Bruguera que vaig fer, de 128 cromos "a todo color". L'exemplar que posseeixo actualment prové de "Paperantic", una fira bianual de col·leccionisme que té lloc a les cotxeres de Sants.

El nom no era del tot correcte perquè, evidentment, no hi apareixien 128 races. Hi havia, per exemple, un cromo dedicat al "payés catalán" i, encara que els nostres veïns  —alguns dels quals també tenien el seu cromo—  de vegades semblen ser no només d'una altra raça sinó fins i tot d'un altre planeta, hauria estat més adequat parlar d'ètnies, però aquesta paraula no era gaire utilitzada en aquella època i així, el títol va quedar com va quedar.

A continuació va aparèixer la col·lecció Banderas del Universo. Aquest títol em resultava una mica enganyós perquè semblava que, renunciant als nostres estrets límits planetaris, hi haurien de figurar a l'àlbum les banderes d'altres planetes, d'altres sistemes solars i, qui sap si d'altres galàxies. No hi faltarien doncs, per exemple, les banderes dels nombrosos regnes de Venus i de Mart que havia imaginat Edgar Rice Burroughs o la del regne lunar creat per la imaginació de Herbert G. Wells. La realitat, malgrat l'ús de la paraula "univers", es limitava al nostre modest àmbit planetari. El perquè d'aquest títol és, en realitat, molt senzill: La següent col·lecció de Bruguera s'havia de dir Las Maravillas del Mundo i no quedava bé repetir una part del títol. Per altra banda, existia la col·lecció Nestlé de Las Maravillas del Universo, així que el resultat va ser una síntesi dels noms de les dues col·leccions de "meravelles".

D'aquesta col·lecció no he inclòs imatges, perquè encara no he pogut adquirir-la, però ja caurà…

   

Després de recórrer l'univers, tornàvem al nostre planeta amb Las Maravillas del Mundo, una col·lecció que es dividia en dos àlbums, el primer, dedicat a les meravelles creades per la natura, i el segon, dedicat a les degudes a la mà de l'home. Ambdós àlbums portaven la indicació del copyright amb data de 1957.

   

Dues-centes cinquanta-sis meravelles són moltes meravelles i, per aquesta raó, la selecció (avui diríem el casting) es va fer amb màniga ampla. Això significa que es va donar la qualificació de meravelles a coses que en tot cas es podrien qualificar simplement de curiositats. Ara bé, com diu el refrany, "més val que en sobri que no que en falti" i aquest extens recull de coses i paisatges, constituïa un interessant viatge per tot el món que, des del meu punt de vista, li donava a aquesta col·lecció  —juntament amb la de les "races" humanes—  un afegit didàctic (Allò què en deien "instruir deleitando").

Aquests dos àlbums també els he pogut "recuperar". El primer el vaig adquirir a una subhasta d'Internet, i el segon al ja esmentat "Paperantic". Totes aquestes col·leccions  —i moltes més—  es poden trobar també als encants de Sant Antoni, però els preus acostumen a ser molt elevats i, per altra banda, comprar les coses al primer lloc a on es troben és car, avorrit i, a més, té poc mèrit i això fa que el grau de satisfacció que comporta la compra sigui menor.

Podria esmentar algunes altres col·leccions que havia tingut, però em temo que m'allargaria massa i, per això, m'he estimat més limitar-me a les que considero  —juntament amb "Los misterios de las profundidades submarinas" de Nestlé—  com les de més valor educatiu.