De les col·leccions incloses en aquest darrer article dedicat a les novel·les "de duro", només hi ha una que en el seu moment despertés el meu interès: La col·lecció Naviatom de l'editorial Manhattan. Dissortadament aquest interès va durar poc ja que només es van publicar quatre o cinc títols (la publicació del cinquè no està confirmada) al llarg de l'any 1962. A la imatge de l'esquerra es pot veure la portada de la primera novel·la, que em va semblar d'una qualitat superior a la mitjana, impressió que es va repetir en els següents títols que van caure a les meves mans.

De La Conquista del Espacio de l'Editorial Bruguera ja he dit en l'anterior capítol d'aquesta sèrie que, malgrat ser la més important quantitativament amb els seus 746 títols, el fet que es publiquessin entre 1970 i 1985, una època en la que jo tenia més per escollir (no només perquè hi havia més varietat al mercat, sinó també pel fet de disposar d'un major poder adquisitiu) fa que no tingués gaire interès per a mi. La imatge de la dreta il·lustra la notable excepció que va constituir la saga de El Orden Estelar amb la que tancaré el capítol i aquesta sèrie d'articles.

   

Van haver-hi moltes més col·leccions de "bolsilibros" d'anticipació, la majoria amb pocs títols publicats, però només faré esment de les dues de les que tinc algun exemplar: Galaxia 2001 de l'editorial Andina (imatge de l'esquerra) i Ciencia Ficción de l'editorial Astri (imatge de la dreta).

La primera va publicar al menys 380 novel·les (podrien ser més, la quantitat total no està confirmada) entre 1975 i 1986 i la segona 40 títols confirmats (si bé com en el cas anterior, podrien ser més) entre 1986 i 1989.

   

Pot semblar difícil que a partir de les novel·les "de duro" es pogués generar un subproducte, però quan es tracta de fer calés no hi ha cap idea, per estrambòtica que sigui, que sigui rebutjada sense estudiar les seves possibilitats de donar beneficis. Una d'aquestes idees que es va dur a la pràctica va ser la publicació de novel·les "Sólo para adultos". Només considero necessari mostrar un parell d'imatges per tal de donar fe de la seva existència. El nivell literari d'aquestes novel·letes el deixo a la imaginació del lector.

   

La saga de El Orden Estelar no està dedicada a les aventures d'un personatge o d'una família sinó que tracta d'una forma de govern. Com en el Cicle de Trantor d'Isaac Asimov, existeix un imperi en decadència que, a mesura que va perdent àrees d'influència, va sent substituït per una entitat que assumeix la tasca de reconstruir-lo, però amb un sistema de govern més democràtic. A aquest govern   —l'Orden Estelar—  li arriba també l'hora del relleu per part de la Superioridad Terrestre, que al seu temps és substituïda per la Liga Estelar.

Aquesta saga, obra d'A. Thorkent (pseudònim d'Angel Torres Quesada), no va ser valorada fins molts anys després de la seva publicació. Segurament el fet de ser publicada en col·leccions de diverses editorials i en un ordre que no seguia una línia cronològica no va ajudar gaire a què públic o crítica prengués consciència de les dimensions d'aquesta obra.

S'han fet dues reedicions d'aquesta saga, una parcial (16 novel·les en quatre volums) publicada per Ediciones B entre 1996 i 1998 i una total (54 novel·les en 28 volums), en la que fins i tot l'autor va escriure dues novel·les més per deixar tots els caps lligats, publicada per Editorial Robel entre 2003 i 2005.

I així dono per acabat aquest repàs a una literatura sense pretensions, però que va contribuir a fer menys feixuga per als seus lectors una vida que, per raons molt concretes i conegudes, no era gaire rica en alegries (ben mirat, ni en alegries ni en cap altra cosa).