Ràdio de galena
Pàgina d'inici
 
Roger FM
rfm@rogerfm.net
02-06-09

Aquesta andròmina es podria incloure dins l'apartat de "Joguines antigues", però no ho he fet així perquè, malgrat que en aquest fullet -que no fa gaire vaig trobar per casa- es qualifica aquest senzill aparell de joguina (pràctica i instructiva, però joguina a la fi), va haver-hi un temps en què era gairebé tecnologia punta. Era una època en la que els avis ho tenien molt per la mà allò d'anar gratant el bocinet de galena amb l'agulla del detector fins a trobar-li les pessigolles i aconseguir una audició intel·ligible.

INSTRUCCIONES

Distribuir en una placa de madera de 20 x 12 cm. en forma simétrica como indica el grabado núm. 1, los condensadores variables, con sus mandos, el detector de galena y las cuatro hembrillas para las conexiones de antena, tierra y auricular.

Sujetar esta madera a otra de dimensiones parecidas, pero un poco más recia formando ángulo que servirá de base o chasis para el sostén del panel frontal.

Entonces proceder al alambrado de las diferentes piezas siguiendo la disposición de conexiones señaladas en el esquema teórico-práctico dibujo núm 2.

La instalación de una buena antena exterior y una toma de tierra con buen contacto a una tubería de agua a ser posible directa, es decir, que no proceda de depósito, será suficiente para experimentar este sencillo y selectivo receptor, con el cual podrá el principiante iniciarse al alambrado y disposición de piezas en los aparatos de radio, a la vez que hacerse cargo de lo que en sí es la detección por cristal.


Un dia, a la meva escola algú va tenir la idea de construir un d'aquests aparells i poc després, tots els estancs dels voltants havien rebut la visita d'una exaltada canalla que anava demanant caixes (buides, és clar) de cigars. Ens deurien prendre per ximples… Aquelles caixes, depenent de la qualitat del seu contingut original, acostumaven a ser de bona fusta, amb unes minúscules frontisses sobre les que s'articulava la tapa. Eren ideals per col·locar els components de la nostra ràdio.

El pas següent era dirigir-se a una zona delimitada aproximadament pels carrers Viladomat-Sepúlveda-Comte de Borrell, a on hi havia una gran concentració de botigues d'electrònica. Allà ens venien els components per separat, segons una llista i un esquema que dúiem i que algú -ves a saber qui- ens hauria proporcionat, o en conjunt -el que es deia un kit- incloent-hi l'esquema i els components.

Els gràfics que hi ha a sobre i a sota d'aquest paràgraf, manllevats d'una pàgina web (on es poden veure unes imatges excel·lents d'aparells de galena i de diversos accessoris), mostren dos exemples dels esquemes que acompanyaven els kits que venien les botigues que hi havia en aquella espècie de "triangle d'or" de l'electrònica.

A continuació tractaré de fer un breu resum del funcionament d'aquest aparell.

La galena és un mineral que té propietats de semiconductor, per la qual cosa s'utilitzava per rectificar les ondes radioelèctriques recollides pel conjunt antena-bobina-terra. Suposo que a causa del pas d'un corrent elèctric, tot i ser gairebé infinitesimal, per la unió de dos metalls diferents (la galena i l'agulla del detector) es provocava una certa corrosió i, per aquesta raó, de tant en tant s'interrompia el pas del corrent i s'havia de moure l'agulla buscant un altre lloc per tornar a establir el contacte. Aquest inconvenient va passar a la història amb la substitució del detector de galena per un díode de germani, element d'aspecte similar al d'una resistència, però que en comptes de les típiques anelles de color tenia un únic senyal que distingia el càtode de l'ànode. El díode, en ser un element estàtic no requeria, un cop instal·lat, cap ajust posterior.

Si l'element detector -de galena o de germani- és el cor d'aquest aparell de ràdio, els altres components no són menys importants.

La bobina, que normalment tenia entre tres i sis terminals, era l'encarregada de captar les ones radioelèctriques amb l'ajut de l'antena -que podia ser el somier del llit- i de la pressa de terra -que podia ser una canonada d'aigua- per injectar-les al circuit detector.

En els tres esquemes que es poden veure en aquest article, es fan servir dos condensadors de capacitat variable, però amb un de sol també funcionava. Amb un condensador, només es captava la "Radio Nacional de España", és possible que amb dos s'aconseguissin millors resultats.

L'escassa potència d'aquest aparell només podia fer sonar els antics auriculars d'alta impedància. He llegit en algun lloc que es podrien fer servir els auriculars actuals -que són de baixa impedància- intercalant un transformador de 220 a 3 o 6 volts, com els que es fan servir per carregar el mòbil, però no ho sé segur perquè no ho he provat.

Per acabar, un aclariment innecessari sobre tot per les persones d'una certa edat, però que no està de més: Aquesta meravella tecnològica funciona sense cap mena d'alimentació, ni de la xarxa elèctrica ni de piles, per la qual cosa, ni consumeix recursos ni genera residus. O sigui, que és ecològica i sostenible. Què més es pot demanar?

Enviar comentari