Els cupons "TIS"
Pàgina d'inici
 
Ernest
12-12-09
 

    

Estava llegint el teu article sobre els cupons "Ahorro del Hogar", quant de sobte, m'enrecordat dels cupons que hi havien per aqui, i que a pesar de que tu esmentes quasi tots els cupons d'aquells anys, els "Cupones Tis" no apareixen en el teu article.

Pensava que els "Cupones Tis" eren d'ambit nacional, pero pot ser estiga equivocat, els recordo perfectament, eren color taronja, i es podia llegir al centre del cupó, TIS circundat per filigranes com si d'un bitllet es tractes.

No se, per cada quant diners de compra, et donavent un cupó d'aquestos, com el que tu dius, tambe hi havia una llibreta, on havia que anar pegant-los. Eren petitons. Com la meitat d'un segell de correus d'entonces, i el metode adhesiu... el mateix. Treure la llengua, passar-te'l per sobre, i despres fixar-lo en la "cartilla". Per lo que si tenies que pegar molts seguits, acabaves amb la llengua insensible.

Recordo que la "cartilla" (aqui deien cartilla) hi havia que canviarla en la capital. Menys mal que en el meu cas, la capital estava a tan sols 7 kilometres del meu poble. Eren temps on es feia inprescindible anar-hi a la capital, per a quasi tot, des de anar al metge fins l'ultima bobada.
Aixi doncs, ma mare anava omplin "cartilles" de "Cupones Tis", i aprofitava qualsevol circunstancia, que la feia anar a la capital per a canviar la "cartilla". Era impensable anar sols a canviarla, ja que el "coche de linea" costava uns diners que calia aprofitar.

Mai no vaig tenir la sort que tu. Mai no vaig tenir una joguina dels "Cupones Tis". Pareix ser que ma mare era mes practica, i com que erem tres germans, encara que jo fora el mes petito, no se calfava el cap, i tot el que portava eren cassoles, plats, taces i tota mena d'artilugis per a casa.

Com tu dius, aquells anys eren anys de crisi permanent. No se fins quan se varen donar el famosos cupons. Tampoc se si els cupons eren realment regalats, o anaven d'alguna manera cobrats, en les mercaderies que compraves. El que si que se, que en aquells anys, tot era valid, i a tot li donavem util·litat, desde els "gots" de vidre de la llet d'ametlles, fins les caixes de llauna del Cola Cao. No cal dir que tots aquells artilugis, que ens donaven del cupó, eren quasi mes un regal del cel, que de "TIS"

Ara la realitat es un altra, i tan poc com fa historicament, els teus fills, al escoltar totes aquestes aventures, acaben dient que eres un exagerat. Es cert. Jo mateix veient el que hi ha ara, tampoc me podria imaginar como era abans... Menys mal que ens queden les pelicules de Jose Isbert, amb la gran familia, que ens serveixen de testics de la defensa, d'una Espanya, encara en Blanc i Negre.


 
Roger FM
rfm@rogerfm.net
30-10-09
 

Inicialment, aquesta col·laboració de l'Ernest estava destinada a ser un comentari de l'article "El Cupón Ahorro del Hogar" però la descripció que fa de les circumstàncies de la seva infantesa i de la que ell denomina "Espanya en blanc i negre", m'ha decidit a donar-li més protagonisme, convertint-la en un article independent.

Sobre els cupons "TIS" no he trobat gaire informació. Sembla que el punt d'origen d'aquests cupons estava situat al País Valencià i que hi va haver uns intents d'expansió –no sé si gaire reeixits– que es poden resumir en els següents retalls de diari (els únics que he pogut localitzar):


Anunci publicat al diari "Ofensiva" de Conca, el 8 de novembre de 1959.


Anunci publicat a "La Vanguardia" de Barcelona, el 6 d'octubre de 1968.


Anunci publicat al diari "ABC" de Madrid, el 16 d'octubre de 1968


Anunci publicat al diari "ABC" de Sevilla, el 30 d'abril de 1969.

Un fet que crida l'atenció és que entre el primer anunci i els altres tres van passar nou anys, i també que aquests darrers es van fer en un format molt més senzill que el primer.

Tornarem a parlar de cupons...

Enviar comentari