L'últim aqüeducte
Pàgina d'inici
 
Roger FM
03-09-10
 

Feia temps que tenia ganes de pujar un cop més a la torre del Baró de Sivatte però, malgrat que aquest lloc no està gaire lluny de casa meva, no ho havia fet fins fa pocs dies. La visita, però, va resultar més profitosa del que esperava.

Des de la torre i les seves rodalies es pot veure un panorama molt variat. Allà es veu la Barcelona benestant i, més a prop, la que es va construir per allotjar els immigrants dels anys 60-70. Es veu també la Barcelona de les esglésies, que enlairen els seus campanars com símbols d'un poder religiós que ha anat minvant amb el temps i, repartits per la ciutat, però especialment concentrats al sector de Diagonal-Mar, els edificis que representen el poder, sempre creixent, dels diners. Es veuen algunes de les obres que es van realitzar arran dels Jocs Olímpics del 92, i que avui no es podrien dur a terme per l'oposició d'aquells que volen que Barcelona deixi de ser una gran ciutat per convertir-se en un poble.

Tot això i molt més es veu mirant cap a la vessant mar de la muntanya. Però si mirem cap a l'interior el panorama és ben diferent.

La banda més propera és el barri de Torre Baró, format en gran part per habitatges d'autoconstrucció –un deliciós eufemisme– on hi ha de tot, des de barraques fetes amb materials de rebuig fins a xalets que assolirien un preu molt alt si estesin construïts en un indret més atractiu.

Però abans de mirar més lluny, de sobte, vaig distingir el que, en principi, em va semblar un miratge: just en el límit entre la zona edificada i el verd feréstec de la natura, s'aixecaven els arcs d'un aqüeducte.

(Aquesta foto, presa des de la torre, està molt ampliada. En realitat és fàcil que l'aqüeducte passi desapercebut si no es coneix la seva existència)

Primer vaig pensar que es tractava d'un dels trams de Ciutat Meridiana, però la seva situació i el seu entorn em van fer veure de seguida que estava equivocat. Es tractava d'un altre tram intercalat entre els tres que ja coneixia, situats a Ciutat Meridiana i Torre Baró.

Com és natural, em vaig proposar visitar-lo en el termini més breu possible. El primer pas va ser la localització a Google Earth per a situar-lo posteriorment sobre el plànol de Barcelona. Després vaig buscar la manera d'accedir-hi. La forma més senzilla de fer-ho és utilitzant el transport públic (Línia 11 del metro, estació de Torre Baró-Vallbona).

L'aqüeducte està situat a tocar de la recargolada avinguda d'Esculapi Càncer, en un lloc al que es podria aplicar el títol de la novel·la de Francisco Candel: "Donde la ciudad pierde su nombre".

La primera impressió és què els quatre trams d'aqüeducte que hi ha als barris de Ciutat Meridiana i Torre Baró, haurien format part d'una mateixa conducció. Tanmateix, el fet que l'altre tram que hi ha a Torre Baró –a uns pocs centenars de metres d'aquest– sigui d'un tipus de construcció totalment diferent dels altres tres, em fa dubtar una mica que, malgrat la seva proximitat, tots quatre formin part de la mateixa conducció.

Però això em fa pensar en l'aigua de Montcada, en l'epidèmia de còlera, en la Casa de les Aigües... És massa feina, és millor deixar-ho aquí.

Enviar comentari