Joguines antigues - "J-15"
Pàgina d'inici
 
Roger FM
rfm@rogerfm.net
09-12-08
 

A finals de 1957, pensant en la imminent campanya de Reis, l'empresa Geyper va treure al mercat una nova joguina, el "J-15". Es tractava d'un aparell de bombardeig amb l'aparença d'una nau de l'espai.

La publicitat de l'època deia d'aquesta joguina:

"J-15 la aeronave astral que lanza proyectiles. Por el visor de que está provista puede seguirse la caída, dando la exacta impresión de un auténtico bombardeo. Un nuevo juguete que acredita a GEYPER."

Aquesta nau tenia un visor a la part posterior que permetia, mitjançant un mirall amb una inclinació de 45 graus, veure el que hi havia a sota de l'aparell, en aquest cas, l'objectiu del bombardeig. Un reticle servia per facilitar la punteria.

L'objectiu estava constituït per una planxa de suro, que es col·locava a terra, sobre la qual hi havia enganxada la imatge d'un planeta rodejat per unes circumferències concèntriques que servien per atribuir una puntuació a cada bomba llençada, segons la distància a què caigués de l'objectiu.

A la imatge és pot veure una recreació del que es veu per l'ocular del visor ja que, degut a les seves petites dimensions, no he pogut obtenir una imatge real amb la càmera fotogràfica.

Aquí es poden veure les bombes que llençava aquest artefacte, amb les seves punxes per poder-se clavar al suro. Si avui algun fabricant de joguines se li acudís la idea de col·locar unes punxes així a una joguina, no només no li permetrien vendre-la, sinó que el durien directament a la presó.

Als nens d'aquells anys no els hi calia la sobreprotecció de què "gaudeixen" avui les criatures. Sabien que allò punxava i anaven amb compte, i si per accident es punxaven, anaven amb més compte encara

Les bombes es deixaven caure d'una en una pitjant suaument un polsador lateral. A la seqüència d'imatges es pot veure com, segons es va prement el botó, van quedant alliberades successivament cadascuna de les tres cambres a on es col·locaven els projectils.

El "J-15" que tinc actualment i que apareix a les fotografies no és el que em van portar els Reis (no sé que se'n va fer d'aquell), és un que vaig comprar fa uns anys a la plaça de Masadas. Per cert, em va costar tres mil pessetes. Comparat amb els vint duros que costava en el seu dia és un capital, però a mi em va semblar regalat. És que la il·lusió no té preu...

Enviar comentari